Treball amb instruments (I)

Aquesta setmana la tutora em va oferir utilitzar instruments musicals per treballar amb les nenes que tenen un major control motriu per poder establir uns objectius a mig plaç amb aquestes alumnes. Per l'enfoc de l'activitat, que al final era la música, vaig provar de treballar amb la Fina, que és una nena a qui li motiva molt escoltar música o sentir cantar. Ho vaig provar amb ella per la funcionalitat del moviment i la importància d'agafar objectes amb finalitat, en aquest cas que sonin, encara que darrerament s'està treballant per deixar d'utilitzar la música com a recurs, ja que arriba un punt que només vol sentir música, està com "enganxada".

Com que un dels objectius és que agafi objectes, vaig provar d'utilitzar el xilòfon, perquè requereix picar agafant el martellet per produir sons. No vaig aconseguir que fes sonar ella sola el xilòfon amb contitnuïtat, però li agradava el so que produïa quan li agafava la mà juntament amb el martell i li feia picar, ella només deixava caure el martell cap a un costat, excepte en una ocasió que va sostenir-lo uns segons menre picava el xilòfon. Em preocupa, però, que mostri més interès quan ella no fa cap esforç i sona música; crec que està molt mal acostumada a escoltar el que fan els altres (persones o aparells), mentre ella només ho ha de demanar prodint uns moviments o unes crides molt concretes (donar un cop a un botó, picar de mans, plorar...).

En canvi, la Nina va mostrar-se molt motivada amb el fet de produir ella mateixa els sons. Primer vaig utilitzar la pandereta, però ara vull explicar l'experiència amb el xilòfon per mostrar el contrast amb la Fina. A la Nina li sol agradar sacsejar coses perquè sonin, llençar coses i els aparells audiovisuals. Per això volia provar de motivar-la a agafar un objecte (el martell) amb una finalitat (produir so), ja que ella sí que té la capacitat d'agafar objectes. Primer vaig fer servir el xilòfon jo perquè veiés com sonava, després va provar de picar amb la mà i al no produir so, va agafar el martellet que li estava oferint. Ràpidament va aconseguir que sonés i li va agrdar molt. Algunes vegades li queia el martell o se li descol·locava, però ella se'l tornava a posar bé, moment en què l'educadora em va fer fixar com movia de diferent forma cada mà, de manera que amb la mà dreta es feia mal, mentre que amb l'esquerra no, perquè només el pal tocava l'instrument, no la mà. Un altre apunt que vam detectar va ser la dificultat perceptiva de la nena, ja que quan li desplaçava una mica el xilòfon, seguia fent el moviment al mateix lloc i tardava en trobar la posició correcte per seguir fent-lo sonar.

Ha estat una activitat molt productiva ja que he pogut fer-me una idea bastant clara de com puc treballar amb cada nena per tal d'aconseguir unes funcionalitats en els seus actes, coneixent el punt en què es troben actualment a partir del qual començaré a construir aquesta pràctica.