Una altra activitat que vaig fer amb la Nina, va ser amb la pandereta, ja que dóna un major ventall de tècniques per produir sons. Al principi la nena només picava la pandereta en grups de tres cops (gairebé sempre que pica alguna cosa, li dóna tres cops). Al cap de poc vaig aconseguir un diàleg entre els dos a partir de l'instrument: ella donava tres cops i jo responia sacsejant un determinat temps. A mesura que practicava, produïa sèries de més o menys cops, moment que aprofitava per allargar o escurçar la resposta. Al final, la nena va començar a produir sèries molt més llargues de copes, encara que seguia donant ocasionalment els seus típics tres cops. També vaig intentar que vivenciés el so diferent de la pandereta al ser sacsada, sostenint-li la mà.
Em va semblar una bona continuació de l'activitat que havia fet lguns dies abans perquè dóna una versatilitat interessant de moviments, encara que per contra, no existeix la funcionalitat de l'objecte-intermediari com la baqueta en el cas del xilòfon. La veritat és que a part d'una bona font d'informació per elaborar el pla d'intervenció de l'assignatura, l'activitat m'està servint per guanyar molta sensibilitat en l'anàlisi: en situacions tan simples s'extreuen observacions i conclusions molt profundes, a què abans no hagués donat importància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario