btg tg

Treball amb instruments (II)

Una altra activitat que vaig fer amb la Nina, va ser amb la pandereta, ja que dóna un major ventall de tècniques per produir sons. Al principi la nena només picava la pandereta en grups de tres cops (gairebé sempre que pica alguna cosa, li dóna tres cops). Al cap de poc vaig aconseguir un diàleg entre els dos a partir de l'instrument: ella donava tres cops i jo responia sacsejant un determinat temps. A mesura que practicava, produïa sèries de més o menys cops, moment que aprofitava per allargar o escurçar la resposta. Al final, la nena va començar a produir sèries molt més llargues  de copes, encara que seguia donant ocasionalment els seus típics tres cops. També vaig intentar que vivenciés el so diferent de la pandereta al ser sacsada, sostenint-li la mà.

Em va semblar una bona continuació de l'activitat que havia fet lguns dies abans perquè dóna una versatilitat interessant de moviments, encara que per contra, no existeix la funcionalitat de l'objecte-intermediari com la baqueta en el cas del xilòfon. La veritat és que a part d'una bona font d'informació per elaborar el pla d'intervenció de l'assignatura, l'activitat m'està servint per guanyar molta sensibilitat en l'anàlisi: en situacions tan simples s'extreuen observacions i conclusions molt profundes, a què abans no hagués donat importància.

Treball amb instruments (I)

Aquesta setmana la tutora em va oferir utilitzar instruments musicals per treballar amb les nenes que tenen un major control motriu per poder establir uns objectius a mig plaç amb aquestes alumnes. Per l'enfoc de l'activitat, que al final era la música, vaig provar de treballar amb la Fina, que és una nena a qui li motiva molt escoltar música o sentir cantar. Ho vaig provar amb ella per la funcionalitat del moviment i la importància d'agafar objectes amb finalitat, en aquest cas que sonin, encara que darrerament s'està treballant per deixar d'utilitzar la música com a recurs, ja que arriba un punt que només vol sentir música, està com "enganxada".

Com que un dels objectius és que agafi objectes, vaig provar d'utilitzar el xilòfon, perquè requereix picar agafant el martellet per produir sons. No vaig aconseguir que fes sonar ella sola el xilòfon amb contitnuïtat, però li agradava el so que produïa quan li agafava la mà juntament amb el martell i li feia picar, ella només deixava caure el martell cap a un costat, excepte en una ocasió que va sostenir-lo uns segons menre picava el xilòfon. Em preocupa, però, que mostri més interès quan ella no fa cap esforç i sona música; crec que està molt mal acostumada a escoltar el que fan els altres (persones o aparells), mentre ella només ho ha de demanar prodint uns moviments o unes crides molt concretes (donar un cop a un botó, picar de mans, plorar...).

En canvi, la Nina va mostrar-se molt motivada amb el fet de produir ella mateixa els sons. Primer vaig utilitzar la pandereta, però ara vull explicar l'experiència amb el xilòfon per mostrar el contrast amb la Fina. A la Nina li sol agradar sacsejar coses perquè sonin, llençar coses i els aparells audiovisuals. Per això volia provar de motivar-la a agafar un objecte (el martell) amb una finalitat (produir so), ja que ella sí que té la capacitat d'agafar objectes. Primer vaig fer servir el xilòfon jo perquè veiés com sonava, després va provar de picar amb la mà i al no produir so, va agafar el martellet que li estava oferint. Ràpidament va aconseguir que sonés i li va agrdar molt. Algunes vegades li queia el martell o se li descol·locava, però ella se'l tornava a posar bé, moment en què l'educadora em va fer fixar com movia de diferent forma cada mà, de manera que amb la mà dreta es feia mal, mentre que amb l'esquerra no, perquè només el pal tocava l'instrument, no la mà. Un altre apunt que vam detectar va ser la dificultat perceptiva de la nena, ja que quan li desplaçava una mica el xilòfon, seguia fent el moviment al mateix lloc i tardava en trobar la posició correcte per seguir fent-lo sonar.

Ha estat una activitat molt productiva ja que he pogut fer-me una idea bastant clara de com puc treballar amb cada nena per tal d'aconseguir unes funcionalitats en els seus actes, coneixent el punt en què es troben actualment a partir del qual començaré a construir aquesta pràctica.

Absència de la tutora

Avui han faltat tan la tutora com l'educadora de l'aula, així que la suplent, jo i l'auxiliar hem seguit les activitats que havia deixat per escrtit la psicopedagoga.

En aquesta situació es va fer difícil seguir la programació així que vam agafar les idees bàsica i la substituta va desenvolupar-la a la seva manera. Penso que això ens va passar  perquè no sabíem exactament què es volia aconseguir en cada activitat, tot i que després la psicopedagoga no va donar importància als canvis que havíem produït en les activitats tal com les havia programat.

Això m'ha fet reflexionar sobre la importància de la correcta comunicació entre els professionals, la simplicitud que requereixen aquestes relacions i, sobretot, la necessitat de treballar en un ambient proper amb la resta de professionals, per tal de conèxer i interpretar amb més precisió les accions dels companys.

Proposant possibles materials i activitats

Aquests dies he començat a plantejar els objectius que guiaran el Pla d’Intervenció per la PAC 3, a partir del que he anat coneixent amb la tasca que em va encarregar la tutora: utilitzar estímuls que els interessin per aprenentatges funcionals. La Nina és una nena molt impacient que quan ha usat una joguina la llença. S’està treballant perquè faci cas a les ordres de donar o tornar objectes a la mà. Per altra banda, li agraden els objectes que sonen al ser sacsejades com les maraques. La qüestió està en trobar un mètode de mantenir l’atenció de la Nina en una relació d’intercanvi, per això he proposat a la meva tutora utilitzar algun tipus de recipient on, treballant amb l'alumna, es dipositin peces petites que en el moment de tancar el pot, sonin al ser sacsejades.

Amb una altra alumna, la Fina, s'està treballant per agafar objectes amb la mà i mantenir-los. De moment el treball més important és amb la cullera a l'hora de menjar, però l'han d'acompanyar perquè no la sosté per ella mateixa. Com que li agrada molt que li cantin, he proposat dissenyar uns cartells que siguin fàcils d'agafar perquè se li canti mentre ella sostingui el cartell i parar de cantar quan el deixi. Parlant amb la tutora hem anat establint fases d'aquesta possible activitat, ajudant al principi a tenir el cartell a la mà i progressivament treure-li l'ajuda i demanar que quan acabem la cançó ens el torni o, fins i tot, el desi en una capsa.

Aquests dies estic discutint força (en el bon sentit de la paraula) sobre les finalitats de les intervencions que estem preparant, encarada principalment a la funció psicopedagògica d'atenció directa als alumnes. És important remarcar que estic tenint en compte el marc teòric que segueixen a l'escola i a l'aula, l'estimulació basal, per això les activitats segueixen un enfocament global (multisensorial).

Planificant la intervenció

Aquests dies he parlat molt amb la tutora sobre l’enfocament de la intervenció que hauré de realitzar. Pel que fa a l’àmbit d’intervenció estarà encarat a la producció de material adaptat a les necessitats i característiques dels alumnes. Hem decidit que no anirà dirigit a tots els subjectes, només aquells que tinguin un cert nivell de manipulació i amb els quals es poden establir objectius d’aquest estil.

La intervenció anirà estretament relacionada amb els objectius que es pretenen assolir a la intervenció psicopedagògica de l’aula. No vol dir que els faci meus en la meva intervenció, es busca tractar les metes generals de manera més concreta. Així no perdem la continuïtat amb allò que es va produint en el dia a dia de l’aula, que és una de les coses que en altres pràctiques m’ha passat.

"Una flor no fa estiu"

En la tasca de reconèixer els estímuls més productius en cada alumna, s'han donat dos casos que es van repetint en totes les nenes de l'aula: alguns estímuls les exciten mentre que altres les relaxen. No obstant, he notat que si s'abusa d'un tipus d'estímul acaba per crear menys resposta a la nena perquè s'acostuma.

Per aquest motiu es tracta d'una feina a fer al llarg d'una bona temporada, per tal de discriminar les situacions que les motiven amb perspectiva, ja que no es pot esbrinar una seqüencia general amb una sola prova. I és que com la tutora em va dir al final del dia, "una flor no fa estiu".