Planificant la intervenció

Aquests dies he parlat molt amb la tutora sobre l’enfocament de la intervenció que hauré de realitzar. Pel que fa a l’àmbit d’intervenció estarà encarat a la producció de material adaptat a les necessitats i característiques dels alumnes. Hem decidit que no anirà dirigit a tots els subjectes, només aquells que tinguin un cert nivell de manipulació i amb els quals es poden establir objectius d’aquest estil.

La intervenció anirà estretament relacionada amb els objectius que es pretenen assolir a la intervenció psicopedagògica de l’aula. No vol dir que els faci meus en la meva intervenció, es busca tractar les metes generals de manera més concreta. Així no perdem la continuïtat amb allò que es va produint en el dia a dia de l’aula, que és una de les coses que en altres pràctiques m’ha passat.

"Una flor no fa estiu"

En la tasca de reconèixer els estímuls més productius en cada alumna, s'han donat dos casos que es van repetint en totes les nenes de l'aula: alguns estímuls les exciten mentre que altres les relaxen. No obstant, he notat que si s'abusa d'un tipus d'estímul acaba per crear menys resposta a la nena perquè s'acostuma.

Per aquest motiu es tracta d'una feina a fer al llarg d'una bona temporada, per tal de discriminar les situacions que les motiven amb perspectiva, ja que no es pot esbrinar una seqüencia general amb una sola prova. I és que com la tutora em va dir al final del dia, "una flor no fa estiu".

Començant la tasca

Avui m'he dedicat a treballar amb algunes alumnes diferents estimulacions per comprovar les reaccions que els ocasionen, si és que n'ocasionen. Val a dir que per comprovar les seves reaccions cal molta sensibilitat en els moviments de tot el cos, incloent la mirada.

En el context en què treballo, se'm demostra la necessitat del psicopedagog que ha d'estar molt pròxim als alumnes, ja que sense la seva confiança seria totalment impossible aconseguir l'ambient i la disposició necessària per tal de treballar les diferents estimulacions.

Proposta de treball de la tutora

Mentre la psicopedagoga elabora amb les altres educadores i els fisioterapeutes un calendari més adient al ritme dels alumnes de la classe, m’ha proposat submergir-me a l’estimulació basal que es practica en els nens i nenes del nivell fisioterapèutic del centre.

Conec poc dels principis de l’estimulació basal, però pel que comprovo a diari a l’escola, es tracta d’una forma de comunicació amb els alumnes que va més enllà de les formes estereotipades com la verbal o l’ús d’imatges. La tutora m’ha avançat tres tipologies: somàtica (tacte amb suavitat), vibratòria i vestibular (diferents balancejos). Es tracta de trobar quina o quines vessants d’estimulació donen millors respostes en cada un dels alumnes, per poder enfocar de diferent manera les activitats que duen a terme.

Amb aquesta activitat estic segur que aprendré a apreciar molts detalls del que fan les nenes de la classe ja que és una feina que requereix una observació analítica molt acurada de diverses reaccions que ocasionen certs estímuls. Em sembla una part de la feina del psicopedagog del centre important per tal de produir un pla d’actuació útil per l’aprenentatge significatiu.

Reunió amb una mare

Per altra banda, s'ha fet una reunió amb la mare del Joseph que ha patit una baixada del rendiment en el últims mesos. La necessitat de fer una reunió s'ha vist incrementat perquè darrrerament el nen acudia a l'aula  amb moltes marques al cos. Prèviament, les educadores i les fisioterapeutes ja havien avisat de la mala postura del nen a causa de l'ortesi que porta al tronc i de la utilització de roba massa gran que facilita les marques. Per aquest motiu calia parlar amb la mare per aconseguir que vestís al Joseph amb samarretes més petites que ja es van donar a la mare per part de l'escola el curs anterior i reduir les hores d'utilització d'aquest material, ja que li aguanta el tronc dret, però li és molt incòmode. De fet, la psicopedagoga ja s'havia posat en contacte amb l'hospital per aconseguir cita amb el metge especialista que li podria canviar la fèrula i li ha comunicat avui a la mare.

Per la seva part, la mare ha estat d'acord en els problemes que li ocasiona l'ortesi i que cada cop li ha anat posant menys per deixar menys marques. A més, ha comunicat un problema amb el menjar, ja que diu que menja molt poc. S'ha acordat que es procurarà donar menjar paulatinament al nen les estones que estigui despert, ja que a casa costa trobar moments perquè mengi.

De l'experiència extrec un exemple molt clar de dues de les funcions de la psicopedagoga que ja apuntava a la primera PAC, la cooperació entre les professionals de l'aula i la coordinació entre altres professionals, en aquest cas els fisioterapeutes que porten el cas i l'especialista en ortopèdia de l'hospital. A més, m'ha semblat molt interessant l'intercanvi que s'ha donat amb la mare, ja que les dues parts han conegut la realitat del nen amb més profunditat.

Reavaluant els objectius i les activitats

La psicopedagoga de l'aula, la meva tutora de pràctiques, va estar un mes de baixa després de les primeres setmanes de curs, per la qual cosa, ha estat molt de temps sense estar en contacte amb la realitat de l'aula. De fet, vaig començar les pràctiques pocs dies després que ella es reincorporés. Per aquest motiu hem estat revisant els fruits de les activitats que han anat seguint durant tot aquest temps.

De moment, veient el ritme sense descans que porta la classe, s'ha pres la decissió, juntament amb l'educadora i la pedagoga que li fa la suplència, de treure les activitats que segueixen la temàtica del centre, ja que porten un ritme massa accelerat.

Des del meu punt de vista, tant la psicopedagoga com les companyes que porten la classe veuen com l'aula està en moviment continu de nens i professionals, cosa que s'agreuja amb l'excés d'activitats que porten a terme. Així, s'ha establert un temps de reflexió per marcar un nou ritme i tornar a preparar nous objectius i activitats a fer amb més calma

El més interessant de tot plegat és la cooperació que controla la tutora buscant el consens entre les professionals i el fet de comunicar a tothom el que es va acordant.

Familiaritzant-me amb l'aula

Aquests darrers dies he estat familiaritzant-me amb el dia a dia de l’aula cooperant amb les diverses professionals que hi intervenen, de manera que ens hem centrat en la pràctica en contacte amb els alumnes. Bàsicament es tracta de: rituals de benvinguda i acomiadament, hàbits i rutines, esmorzar, activitats individualitzades. L’objectiu d’aquestes tasques és poder entendre bé les característiques individuals de cada alumne, però també conèixer la pràctica educativa i les seves finalitats. D’aquesta manera, he anat veient els principis d’estimulació basal que segueixen, per tal d’establir relació amb els alumnes, ja que, a causa de les discapacitats físiques i psíquiques, necessiten un contacte molt proper i suau, tenint en compte les diferències individuals.

Per altra banda, també cal remarcar que la psicopedagoga i l’educadora estan avaluant l’alumnat diàriament perquè fins aquest curs no els coneixien. Per això duen un control sobre l’evolució dels alumnes comparat amb les indicacions dels informes i dels tutors del curs passat.

Pel que he pogut experimentar aquests dies, el més important de la intervenció psicopedagògica en aquest àmbit és aconseguir reconèixer quins tipus d’estímuls provoquen resposta positiva a cada una de les nenes. Per tal de reconèixer aquests estímuls i fer-ne la valoració, cal fer una observació analítica de les actuacions de cada alumne per tal de percebre a quins estímuls responen, però, sobretot, com els responen.